Jaume Cabré, al Laboratori de les Lletres

Ahir vaig tenir el plaer d'escoltar el mestre Cabré parlant del fet d'escriure, concretament, novel.les. El primer que em va atrapar va ser el seu entusiasme, s'aixeca, interpreta amb la veu i amb el gest, i aconsegueix que et posis a la pell d'un escriptor. Vaig estar dues hores dreta que em van passar volant, tot per tenir bona visió de la seva persona i no perdre cap detall del missatge.
  
Escoltar-lo i venir-te ganes d'agafar paper i llapis, o l'equivalent, per començar a escriure, és automàtic.Quan s'explica, ho fa amb un estil que trobem en les seves novel.les. Em refereixo a això d'anar endavant i endarrere en el temps, en un mateix paràgraf.

I és que escriure és molt difícil, però hi ha un requisit essencial per poder fer-ho: l'autenticitat.I això és una cosa que el lector capta, quan l'escriptor expressa allò d'una forma viscuda, veritable. Compte! No és cap nimietat. 

També fan falta altres coses per escriure bé, llegir molt, practicar, observar, no tenir pressa, no tenir por... 

Quan trobem el nostre estil, la nostra mirada, i arribem a ser llegits, tindrem els lectors que ens mereixem. Hi ha que ho expliquen tot amb pèls i senyals, aquests seran llegits pels lectors que volen que els hi donin tot fet. També els que aporten dades que es poden combinar de forma diversa, deixant que els lectors recreïn els detalls. Cabré manifestà ahir que prefereix utilitzar la segona forma, per a lectors més creatius, i ens va llegir un fragments de Jo confesso, mostrant com ho fa.

Per acabar, si voleu escriure novel.les, llegiu poesia. I a l'inrevés, si voleu escriure poesia, llegiu novel.les.

Me'n vaig a llegir un poema. 

 Fotografia: Laboratori de les Lletres